Ajuntament d’Alcoi

Secretaria General

Ple de l’Ajuntament. Sessió ordinària 24.10.2004

JORGE SEDANO DELGADO

MARÍA AMPARO FERRANDO SENDRA

FERNANDO PASTOR LLORENS

TRINIDAD MARÍA MIRÓ MIRA

MARIA DOLORES ALBA MULLOR

RAFAEL JORGE MIRÓ PASCUAL

FRANCISCO JAVIER CASTAÑER MOLLÁ

IGNACIO PALMER GONZÁLEZ

SANTIAGO JORGE BOTELLA SANCHO

MARÍA ARÁNZAZU REVERT ROMÁ

MARIO ANTONIO PONS BOTELLA

MARIO SANTACREU MIRA

LUCÍA GRANADOS ALÓS

AMANDO VILAPLANA GIRONES

ZULIMA PÉREZ SEGUÍ

CARLOS SAMPER SÁNCHEZ

Mª. TERESA MARCO SEMPERE

PABLO ANDRÉS BERNABEU SOLER

REBECA LIRIOS SOLER CEJUDO

CARLES ESTEVE FERRER

PATRICIA BLANQUER ALCARAZ

LLUIS TORRÓ GIL

FRANCESC XAVIER AGULLÓ PAYÀ

AMÉLIA GARCÍA CALATAYUD

FRANCESC-XAVIER BLAY MESEGUER

SONIA FERRERO COTS

A la ciutat d’Alcoi, essent les nou hores i quaranta minuts del dia vint-iquatre

de setembre de dos mil quatre, es reuneixen a la sala de sessions de

la casa consistorial, presidits per l’alcalde-president, el senyor Jorge Sedano

Delgado, els senyors regidors més amunt mencionats, membres de la

corporació municipal, en primera convocatòria, a la qual prèviament han

sigut citats en forma legal.

Assisteix el Sr. Interventor de Fons Acctal., Roberto Blanes Francés.

Dóna fe de l’acte la senyora secretària de la corporació, Sonia Ferrero Cots.

El senyor president declara oberta la sessió pública, se segueix l’ordre del

dia, amb els assumptes següents:

1. Aprovació, si és procedent, de l’esborrany de l’acta anterior.

Es dóna compte de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior, del dia 27

d’agost de 2004, i és conforme amb el que s’ha tractat i acordat en la sessió

i s’aprova per unanimitat dels senyors assistents.

El pasado 9 de septiembre fallecía en Madrid D. Francisco Jordá

Cerdá, considerado uno de los mejores prehistoriadores de España. Le

debemos infinidad de trabajos de investigación, importantes

descubrimientos arqueológicos y la publicación de numerosos libros. Todo

ello le hizo ganar un merecido prestigio en este campo. Si bien dejó de

residir en Alcoy hace muchos años, su amor y vinculación por la ciudad se

mantuvieron con el paso del tiempo.

Es justo dedicarle desde esta, su ciudad natal, a modo de homenaje,

un merecido recuerdo a su persona y a su brillante trayectoria profesional.

Recientemente ha fallecido, en la vecina localidad de Cocentaina, D.

Joaquín Marset Brotons concejal del Ayuntamiento. Nuestro más sentido

pésame a sus familiares y a sus compañeros de la Corporación Municipal.

Quiero dejar también constancia de nuestra felicitación al Hble. Sr. D.

Miguel Peralta Viñes por su nombramiento de Conseller de Justicia y

Administraciones Públicas del Gobierno Valenciano y manifestarle nuestros

mejores deseos en el cumplimiento de sus nuevas obligaciones.

El Pleno de la Corporación, por unanimidad de los señores asistentes,

ratifica la inclusión del siguiente punto en el orden del día por razón de

urgencia.

3. GOBIERNO MUNICIPAL

De conformidad con la propuesta que realiza la Junta de Portavoces, el

Pleno, por unanimidad de los señores asistentes, acuerda modificar el

régimen de la sesión plenaria ordinaria del mes de octubre, realizándose el

día 22 a las 9.30 horas.

3.2. Resoluciones de la Alcaldía.

De conformidad con el artículo 42 del vigente Reglamento de Organización,

Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, se da cuenta

a la Corporación de todas las resoluciones de la Alcaldía adoptadas desde

el día 16 de agosto de 2004, número 2851, al 20 de septiembre de 2004,

número 3088.

Los señores asistentes quedan enterados.

3.3. Moción de los Grupos PSOE, ENTESA y BLOC sobre propuesta

"Gemma Ballester Pascual, amb DNI 21.647.043-H, en nom propi i com a

presidenta de l’associació FONÈVOL, entitat domiciliada a Alcoi, avinguda

de l’Alameda núm.15 (Club D’Amics de la UNESCO), CP 03803, amb NIF

núm. G53701165, exposa la següent proposta d’acord a què li dóna suport

el Grup Municipal de l’Entesa:

1. Els objectius de l’associació FONÈVOL són:

a) Fomentar la participació de la ciutadania a les festes de moros i

cristians d’Alcoi en plenes condicions d’igualtat i sense cap tipus de

discriminació.

b) Aconseguir la plena integració de la dona dins les actuals estructures

festeres, sense cap tipus de discriminació directa o indirecta.

2. En els darrers anys s’han produït, i encara es produeixen, un seguit

d’esdeveniments que cal resenyar per a fonamentar la nostra moció:

2.1. En l’actualitat hi ha un percentatge d’un 1 per mil de dones que

formen part de la festa com a sòcies festeres en algunes filaes, és a

dir, entre els 6.000 festers sols hi ha sis dones. Aquestes sis dones

tenen els drets de participació restringits malgrat pagar la mateixa

quota.

2.2. L’any 1997 Núria Martínez va entrar a formar part de la festa

com "individu". En aquell moment es van instaurar per primera

vegada en la filà Alcodianos requisits que mai abans s’havien exigit

per a ser "individu" d’una filà: estar avalat per un terç dels individus de

la filà per a ser soci, haver d’estar 5 anys com a soci protector, pagant

una quota menor i sense plens drets, que l’assemblea general de la

filà vote a favor de l’entrada del nou soci o estar cinc anys sense dret

a participar en els actes oficials (esquadres, dianes, etcètera).

2.3. Altres filaes es van afanyar a seguir l’exemple de la filà

Alcodianos. Amb aquestes condicions prèvies és lògic que poques

dones s’atrevisquen a intentar formar part d’una filà, ja que es

necessiten massa requisits i molt de patiment per a arribar a

aconseguir l’objectiu: poder participar en les festes i gaudir-les.

2.4. Hi ha casos en què les dones estan des de fa més de cinc anys

en llista d’espera i a les seues filaes no entra ningú, d’aquesta

manera les filaes intenten evitar l’entrada de les dones (exemple:

Mudéjares).

2.5. A l’octubre del 2001, dues dones més van intentar entrar en la

Filà Alcodianos. En tres ocasions van preguntar a la Junta Directiva

les condicions necessàries per a formar part de la filà com "individu".

Només van contestar a la tercera comunicació ja que es va presentar

mitjançant requeriment notarial. La seua resposta va ser explicar-los

les condicions abans esmentades. Qualsevol home pot aconseguir la

firma d’un terç dels membres de la filà fàcilment, elles, en les actuals

condicions, no, aleshores encara no han pogut entrar, encara

esperen poder gaudir de la festa en igualtat.

2.6. Des que va entrar la primera dona moltes de les filaes han rebut

peticions d’ingressos de les filles dels individus. Davant d’aquest fet,

algunes filaes obvien qualsevol reconeixement oficial de les xiquetes

com a membres de la filà, els permeten vestir-se, però es neguen a

cobrar-los als seus pares cap quota (exemple: filà Llana); altres filaes

cobren la mateixa quantitat de diners als xiquets i a les xiquetes

("quotes" als xiquets i "donacions" a les xiquetes), però, encara que

les quantitats són idèntiques, en el cas de les "quotes" queda

constància de l’antiguitat del xiquet en la filà, mentre que en el cas de

les "donacions" de les xiquetes no hi ha cap constància i els pares no

poden reclamar cap antiguitat; en altres s’organitzen votacions al si

de les assemblees de manera que les persones amb nom femení no

entren i les persones amb nom masculí sí que entren (exemple:

Abencerrajes i Aragonesos). Aquestes xiquetes encara esperen

poder gaudir de la festa en igualtat.

2.7. L’any 2002 a Hermínia Blanquer, festera de ple dret de la filà

Navarros, li va tocar esquadra. Hermínia es va apuntar l’any 1998. Va

estar quatre anys pagant les quotes com la resta de companys de la

filà. Un any abans que li tocara esquadra, la filà Navarros va votar

democràticament que no havia cap problema en el fet que les dones

participaren en l’esquadra. Hermínia va complir amb les seues

obligacions festeres durant quatre anys, de forma que gaudia

parcialment dels beneficis del fester, excepte en aquells casos en què

els seus companys la pressionaven amb comentaris fins i tot escrits

en la premsa i li impedien estar còmoda. I onze dies abans de les

festes de 2002 els Navarros van decidir privar-la de l’esquadra, amb

la presència dels vicepresidents de l’Associació de Sant Jordi, en una

assemblea a totes llums atípica:

2.7.1. En l’assemblea van votar tots, inclosos els que no havien pagat

la ‘fulla’. I si no pagues la ‘fulla’ en teoria no pots votar.

2.7.2. A més, es va votar una cosa ja votada un any abans.

2.7.3. A ningú no se li pot privar d’alguna cosa que ja s’ha aprovat. I

unes setmanes abans la filà li va concedir l’esquadra a

Hermínia. Els drets només es perden si l’individu no acompleix

els seus deures i aquest no era el cas.

2.7.4. Finalment, qualsevol cosa que s’aprove després del ‘Mig Any’

s’aplicarà a l’any següent, no immediatament, com va passar en

aquest cas.

En aquella assemblea no es va votar directament si Hermínia feia

esquadra, es va acceptar que les esquadres foren només d’hòmens o

només de dones, que és una forma sibil·lina de prohibir les esquadres

de dones ja que el número de dones d’una filà està molt lluny de les

onze que es necessiten per fer una esquadra. Hermínia no va fer

l’esquadra a què tenia dret per ser dona. Aquesta festera encara

espera poder gaudir de la festa en igualtat.

2.8. En maig de l’any 2003 tres dones, associades de l’Associació de

Sant Jordi, van anar a inscriure’s en la filà Navarros com a sòcies

protectores, i ingressar en la llista d’espera per a entrar com a

membres de ple dret a dita filà. No es contempla en el reglament de

la filà cap requisit per a entrar com a soci protector. Des d’aqueix

moment es van considerar sòcies protectores de la filà.

Quan van anar a entregar els diners com a noves sòcies protectores

el "primer tro" i el "darrer tro" de la filà els van informar que la junta

directiva havia decidit que, tant elles tres com nou hòmens més que

també havien sol·licitat l’ingrés, havien de passar per una votació, en

una assemblea extraordinària, probablement en el mes de setembre,

per a decidir si els admetien o no com a socis protectors. Aquest fet

no s’ha donat mai abans en la història de la filà: que l’assemblea haja

de decidir si unes persones poden ser sòcies protectores o no. Si no

poden ser sòcies protectores no poden estar en llista d’espera. Si no

poden estar en llista d’espera mai podran ser membres de ple dret.

La Junta Directiva els va comunicar obertament que no estava a favor

de la presència de dones en la filà i que anava a paralitzar qualsevol

nova incorporació, siga d’home o de dona.

Cal recordar de nou que les votacions per a entrar en una filà es van

instaurar quan les dones van voler participar en la festa com a

membres de ple dret, per a impedir-ho.

L’any anterior els socis que van anar a inscriure’s van passar a ser

socis protectors directament sense cap tramitació.

Les decisions preses per la junta directiva de la filà perjudiquen a les

tres associades de l’Associació de Sant Jordi, vulneren els seus drets,

constitueixen una discriminació per raó de gènere i traeixen l’esperit i

la vocació de la declaració d’Utilitat Pública que té dita associació.

Aquestes dones encara esperen poder gaudir de la festa en igualtat.

La votació d’admissió no s’ha realitzat encara a hores d’ara ja que la

filà ha tornat a decidir en diverses ocasions esperar, que l’Associació

de Sant Jordi regularitze la situació de les dones, això ha paralitzat

l’entrada de nous socis en la filà durant dos anys.

3. Tenint en compte que el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana,

en la seua resolució de la queixa presentada per Fonèvol, diu:

1.- És un fet inqüestionable que les dones que desitgen participar en

les Festes de Moros i Cristians en condicions d’igualtat amb els

hòmens pateixen limitacions i dificultats.

2.- La normativa, és a dir, l’estatut de l’ASJ i el reglament de les filaes,

és formalment, sobre el paper, ajustada a Dret, però és en l’execució i

aplicació material de dita normativa quan es produeixen, per part dels

hòmens integrants de les filaes, comportaments que poden

considerar-se discriminatoris per a les dones. Dit en altres paraules:

en realitat quan una dona planteja la seua intenció de pertànyer a una

filà i integrar-se en la Festa en igualtat amb els hòmens es troba amb

moltíssimes dificultats per aconseguir, primer, el suport necessari per

avalar la seua sol·licitud d’ingrés, ja que són hòmens els que han

d’avalar-la, i, després, l’acord favorable de la Junta o l’Assemblea

Directiva, ja que són hòmens els que han d’aprovar l’ingrés dels nous

aspirants a festers, així com són hòmens també els que decideixen la

seua participació en els actes oficials de la Festa. La normativa no és

discriminatòria. El que sí que resulta excloent i contrari al principi

d’igualtat és la conducta i el comportament social demostrat pels

hòmens integrants de les filaes i membres de l’ASJ al no donar suport

a la plena integració i participació de la dona en la festa en les

mateixes condicions que ells.

3.- Són contràries a l’ordenament jurídic les actuacions públiques o els

comportaments privats que siguen discriminatoris: la desigualtat que

no té justificació objectiva, racional i raonable està prohibida.

4.- El caràcter històric d’una institució no pot excloure la Constitució, i

el dret a associar-se no pot suposar la lesió de drets fonamentals com

el de la igualtat.

5.- Segons l’article 71 de l’Ordenança de la Festa de Moros i Cristians

"cap persona podrà actuar en la festa com no siga mitjançant una Filà

o l’ASJ". Donat el monopoli que exerceixen els hòmens, si ells, que

tenen el control de les filaes i l’ASJ, no permeten que les dones que

ho desitgen puguen ingressar en elles com associades, individus o

festeres, i gaudir dels mateixos drets, s’impedeix, injustament, que les

dones puguen participar en igualtat de condicions que els hòmens en

les festes patronals del seu poble.

6.- En les celebracions festives de caràcter popular, quan són

organitzades en el marc d’activitats d’una Administració Pública,

l’exclusió femenina resulta injustificada, ja que equivaldria a admetre

que per raó de sexe es poden establir diferents graus de participació

ciutadana en aquest tipus d’esdeveniments.

7.- Caldria que el Plenari de l’Ajuntament d’Alcoi adoptara mesures

per a modificar els actual patrons socioculturals de conducta assignats

en funció del gènere, amb la finalitat d’eliminar progressivament i de

forma gradual els prejudicis, els usos i els costums basats en fets

històrics, en la idea d’inferioritat o en funcions estereotipades de

dones i hòmens contràries al principi constitucional d’igualtat.

8.- Resultaria oportú que l’Ajuntament d’Alcoi es pronunciara,

propiciara i impulsara decididament la integració progressiva, plena e

igualitària de la dona en la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi en les

mateixes condicions que l’home.

9.- Li recomane que l’Ajuntament d’Alcoi considere la procedència de

consignar una partida pressupostària per a finançar i subvencionar les

activitats de l’Associació de Sant Jordi mentre es continue obstruint la

participació integral i plena de la dona en la Festa de Moros i Cristians

d’Alcoi.

4. Les manifestacions realitzades al llarg dels anys pels representants de

l’Associació de Sant Jordi al voltant d’aquest tema en els mitjans de

comunicació ens indiquen que volen mantenir el costum per damunt de

les lleis, fins i tot han arribat a dir que no van a acatar la Constitució. Fins

ara han regulat uns vestits sols per a dones vinculades a hòmens de la

filà, subordinant el paper de la dona en la festa a un home com a punt de

referencia, açò és una regulació restrictiva ja que sols permet participar a

un sector de la població femenina, i no en igualtat. Les seues propostes

de participació per a la dona són un llistat de les activitats que no podran

fer les dones: no podran fer actes oficials mixtes, no podran lluir el

disseny actual de la filà, fins i tot han arribat a proposar que les dones no

puguen disparar ni desfilar amb armes, ... Aquestes declaracions i

regulacions ens fan pensar que l’Associació de Sant Jordi té intenció de

no permetre la participació de les dones en igualtat.

5. Es té coneixement en la ciutat dels pròxims canvis per part de

l’Associació de Sant Jordi de l’articulat per a regular la participació de la

dona en la festa, i, suposem, donada la nostra experiència en aquest

assumpte, que la seua intenció serà posar encara més traves a la dona

en la participació en la festa. Cap matisar que la Junta Directiva i els

òrgans de consulta i decisió d’aquesta Associació estan formats

únicament per hòmens, i van a regir la participació, en el futur, de més

del 50% de la població d’Alcoi en les seues festes, que són les dones,

sense permetre que ni una sola dona puga prendre part en la presa

d’acords sobre el tema.

6. L’Ajuntament d’Alcoi no ha actuat des de la regidoria de la dona, i el

mateix regidor de festes es considera només un mediador, com si la

resolució del Síndic no anara dirigida a l’Ajuntament, quan és

precisament a ell a qui s’adreça el Síndic, i és l’Ajuntament qui ha

d’actuar.

7. Considerant el marc legal vigent (veure annex) hi ha un dret innegable

que assisteix a les dones a participar en peu d’igualtat amb els seus

conciutadans barons, i encara que les normatives i institucions plantegen

com a objectiu prioritari la igualtat entre hòmens i dones en tots els

àmbits, la realitat que ens envolta demostra que les dones segueixen

discriminades; ha arribat el moment de recordar que en nom de la

"tradició" s’han comés moltes injustícies amb les dones: aquells que

pretenen que el costum prevalga en tot moment i ocasió han de saber

que el costum no pot anar contra la llei, no pot imposar-se a la

Constitució. És obligació dels poders públics eliminar els obstacles

perquè la igualtat siga efectiva; els agents polítics, socials i institucionals

són les vies de diàleg a fi de restaurar l’harmonia social, de manera que

es puguen establir mesures i terminis per a garantir la igualtat dels drets.

L’associació Fonèvol sotmet a la consideració del plenari de l’Ajuntament

d’Alcoi la següent PROPOSTA D’ACORD:

1. Que l’Ajuntament d’Alcoi adopte mesures per a modificar els actual

patrons socioculturals de conducta assignats en funció del gènere, amb

la finalitat d’eliminar progressivament i de forma gradual els prejudicis,

els usos i els costums basats en fets històrics, en la idea d’inferioritat o

en funcions estereotipades de dones i hòmens contràries al principi

constitucional d’igualtat.

2. Que l’Ajuntament d’Alcoi considere la procedència de consignar una

partida pressupostària per a finançar i subvencionar les activitats de

l’Associació de Sant Jordi mentre es continue obstruint la participació

integral i plena de la dona en la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi.

3. Que l’Ajuntament d’Alcoi propicie i impulse decididament la integració

progressiva, plena i igualitària de la dona en la Festa de Moros i Cristians

d’Alcoi.

ANNEX: FONAMENTS DE DRET:

contra la Dona, (Nova York, 1979, i ratificat per Espanya en 1983) que

adopta mesures amb la finalitat de contribuir a l’establiment de la igualtat

real entre les dones i els homes, a la vegada que atorga legitimitat a les

accions positives per a superar la discriminació de les dones, article 13: "

Els estats (...) adoptaran totes les mesures pertinents per a eliminar la

discriminació contra la dona en (...) la vida econòmica i social amb la finalitat

d’assegurar, en condicions d’igualtat entre homes i dones, els mateixos

drets, en particular (...) el dret a participar en activitats d’oci, esports i en tots

els aspectes de la vida cultural."

1. Tractat d’Amsterdam, (Amsterdam, 1997, i ratificat per Espanya en

1998 en la Llei Orgànica 9/1998) que modifica el Tractat de la Unió

Europea i els Tractats Constitutius de les Comunitats Europees i que

insisteix en la no discriminació per raó de gènere en diferents aspectes,

proclamant que una de les misions de la Comunitat Europea és la

igualtat entre els dos sexes.

2. Constitució espanyola, article 9.2. " els poders públics facilitaran la

participació en la vida política, econòmica, cultural i social", i article 14: "

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaler cap

discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol

altra condició o circumstància personal o social."

3. Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, Reguladora del Dret

d’Associació, article 4.5: " Els poders públics no facilitaran cap tipus

d’ajuda a les associacions que en el seu procés d’admissió o en el seu

funcionament discriminen per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió

o qualsevol altra condició o circumstància personal o social", i article

31.3: " podran ser declarades d’utilitat pública aquelles associacions en

les quals (...) la seua activitat no estiga restringida exclusivament a

beneficiar els seus associats, sinó oberta a qualsevol altre possible

beneficiari que tinga les condicions i caràcters exigits per la característica

dels seus propis fins.

4. Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, article 2: "Li

correspon a la Generalitat Valenciana promoure les condicions

necessàries perquè la llibertat i la igualtat dels ciutadans siguen reals i

efectives i eliminar els obstacles que n’impossibiliten o n’entrebanquen la

plenitud" i l’article 31.26 li atribueix competència exclusiva sobre la

promoció de la dona.

5. Llei 9/2003, de 2 d’abril, per a la Igualtat entre Homes i Dones, article

2: "Són contràries a l’ordenament jurídic les actuacions públiques o els

comportament privats que siguen discriminatoris (...), es prohibeix la

desigualtat que manca de justificació objectiva, racional i raonable", i

article 4.1: "Els Poders Públics Valencians adoptaran les mesures

apropiades per a modificar els patrons socioculturals de conducta

assignats en funció del gènere, amb la finalitat d’eliminar els prejudicis,

usos i costums de qualsevol tipus basats en la idea d’inferioritat o en

funcions estereotipades de dones i homes contràries al principi

d’igualtat."

6. Tribunal Suprem (Sentències de 13 i 19 de setembre de 2002): "... en

les celebracions festives de caràcter popular, quan són organitzades en

el marc d’activitats d’una Administració pública, l’exclusió femenina

resultaria injustificada, ja que equivaldria a admetre que en raó del sexe

es poden establir diferents graus de participació ciutadana en aquest

tipus d’esdeveniments."

7. Tribunal Constitucional (STC 126/1997): "... el caràcter històric d’una

institució no pot excloure, per ell sol, el seu contrast amb la Constitució".

8. Tribunal Constitucional (STC 76/1988, Fonament Jurídic 3r): "...

impossibilita el manteniment d’institucions jurídiques (malgrat la seua

provada tradició) que resulten incompatibles amb els manaments i

principis constitucionals."

9. Tribunal Constitucional (SSTC 181/1990 i 104/1999, 14 de juny): "...el

dret (d’associació) no és absolut i il·limitat, (...) el seu exercici està

subjecte tant a límits establerts directament en la pròpia Constitució –

dret a la igualtat en l’aplicació dels estatuts i reglaments de règim intern

(de les associacions) - com a altres que poden fixar-se per a protegir

preservar altres drets fonamentals, valors o béns constitucionalment

protegits o interessos constitucionalment importants."

10. Ordenança de la Festa de Moros i Cristians, article 71: "cap

persona podrà actuar en la Festa si no és mitjançant una filà o

l’Associació".

Queixa núm. 031418/31 maig 2004): "...li recomane (...) que

l’Ajuntament d’Alcoi (...) considere la procedència de consignar una

partida pressupostària amb destinació a finançar i subvencionar les

activitats d’aquesta Associació (Associació de Sant Jordi) mentre

continue obstruint la participació integral i plena de la dona en la Festa

de Moros i Cristians. (...) li recomane a l’Ajuntament d’Alcoi que propicie i

impulse decididament la integració progressiva, plena e igualitària de la

dona en les Festes de Moros i Cristians."

Sr. Blay: "1. Ja fa temps que es parla del problema que avui ens ocupa, un

problema que està en el carrer no sempre amb la serenitat que caldria. Però

si s’allarga massa temps i no es resol, pot acabar podrint-se o, pitjor,

enverinant-se. Ja que el col·lectiu Fonèvol l’ha plantejat a la corporació

municipal, seguint en gran part les indicacions de l’informe del Síndic de

Greuges, parlem-ne doncs.

2. Però no podem oblidar que es tracta d’un tema —el de la participació de

la dona en la Festa— molt delicat, que pot ferir sensibilitats —d’un signe i

d’un altre—, i no voldríem que un tema com la festa, sempre motiu d’alegria,

unitat i germanor, es convertira en tot el contrari i fóra motiu de disgust,

desvirtuant el seu sentit últim. És aquest un bon moment de reflexionar

conjuntament buscant entre tots la millor solució.

3. Potser alguns dubten si l’Ajuntament ha de tractar el tema; però després

de l’informe del Síndic de Greuges, no es pot defugir la responsabilitat. I

més si tenim en compte les substancioses aportacions econòmiques que

l’Ajuntament fa a la Festa; més que festes "públiques" semblen festes

"concertades". En darrer terme, és la corporació municipal la representant

del poble i té tot el dret del món a dir la seua. Però no oblidem que també el

món de la festa té tot el dret del món a dir la seua. I en eixe difícil equilibri

entre Ajuntament, l’Associació de Sant Jordi (representant dels festers) i les

filaes és en el qual ens hem de moure; i sempre amb exquisit respecte,

diàleg i generositat per part de tots, tenint present també l’opinió de la filà

més important: la dels "mirons". Per això és correcte que ho debatem en un

Ple amb rigor, educació, serietat i, per què no, gosadia. El tema s’ho mereix.

4. Per a nosaltres el més fonamental a debatre ací, i creem que no hauríem

de traspassar eixe camp, és el camp o nivell del Dret i dels drets, i no la

concreció i aplicació pràctica d’eixe dret, que hauria de fer-se amb el màxim

consens. És a dir, que hauríem de centrar-nos en les coses bàsiques,

fonamentals, i no en les secundàries o perifèriques, més senzilles —

almenys aparentment— de resoldre. Des del nostre grup, almenys volem

reduir el problema al terreny dels principis, i no al de les seues aplicacions,

segurament discutibles totes, i per això consensuables. Perquè els drets no

es consensuen: es reconeixen.

5. Pel que fa, per tant, als drets creem que és indubtable el que s’està

reclamant, que està avalat tant pels fonaments de dret argumentats com per

l’informe del Síndic de Greuges; i nosaltres evidentment els donem suport

sense reserves. És cert que fins ara aquests drets no han estat atesos com

haurien d’haver estat atesos. La moció denuncia situacions i pràctiques en

aquest sentit que no s’haurien de repetir; i des d’ací instem a qui

corresponga que hi pose remei.

6. També és cert que el que està proposant-se trenca alguna de les

pràctiques habituals en el món de la festa. He dit "pràctiques", però podria

haver dit "costum" o "tradicions". Tant se val. Però sí que és cert que el que

sol·licita Fonèvol pot xocar amb certes sensibilitats, no és menys cert que

les pràctiques actuals xoquen també amb altres sensibilitats, tan

respectables com les primeres. Ara bé, cap d’elles en tot cas és intocable o

inamovible. Com no ho han estat altres "pràctiques" o "costums" festers que

han canviat i no ha passat res. Per això, davant d’aquesta qüestió tan

delicada insistim en el fet que el camí que cal seguir hauria de ser: anar del

fonamental a l’accessori, és a dir, primerament reconèixer tots amb rigor els

drets que es reclamen —crec que innegables—, i posteriorment consensuar

i dialogar tranquil·lament la forma d’aplicar o exercir eixe dret, per a la qual

cosa no crec que el col·lectiu Fonèvol pose cap problema ni tinga pressa.

7. En aquest sentit defensem una adaptació —generosa, oberta i flexible—

als temps actuals per part dels organismes responsables. No es poden

mantenir tradicions, costums o pràctiques que vagen contra el Dret i els

drets de les persones a integrar-se en termes de total igualtat en una

activitat pública (una altra cosa seria si es tractara d’un club privat). Els

fonaments de dret que s’hi addueixen —ho hem dit— són clars, irrefutables i

contundents i haurien de fer reflexionar seriosament els protagonistes dels

fets que es denuncien en la mateixa moció.

8. Per altra banda, hem d’assenyalar que no es poden mantenir posicions

inamovibles basades en pràctiques, costums o tradicions que van contra el

dret. Els temps canvien, la societat en la qual vivim és dinàmica i viva, i les

relacions socials no són immutables, afortunadament. Exemples d’açò en

tenim un bon grapat al nostre abast:

a) El sociòleg català Salvador Giner deia, en un llibre titulat Los Españoles

que la societat espanyola ha canviat més en el darrers 25 o 30 anys que en

els darrers dos segles. Com a historiador he de fer les meues matisacions,

però és cert que des dels anys 60, en què l’estat espanyol va fer la seua

revolució industrial, s’hi van produir profundes transformacions socials amb

la incorporació de la dona al treball —a Alcoi ja ho feien des del segle XIX—

, l’emigració, el turisme, el creixement de la població estudiantil, el pas de

població agrària als altres sectors, etc., que acabaren amb un bon grapat de

valors "tradicionals": el grup familiar patriarcal, la submissió de la dona, etc.

És a dir, que la societat espanyola hagué d’adaptar-se als nous temps, i ho

va fer sense massa problemes. Més encara, l’obstacle més important que

es va trobar per a eixa necessària adaptació era el mateix sistema

franquista.

b) Un altre exemple el podem trobar al Regne Unit. Com sabem, UK té un

règim polític consuetudinari des de l’anomenada revolució "La Gloriosa", en

la qual es va introduir el parlamentarisme mentre es consolidava el model

absolutista a Europa. Aquest règim no té constitució escrita; es basa en la

pràctica o "consuetudo" que el país va aplicant; de la qual estan ben

contents els britànics. Doncs bé, quan fa falta corregir o adaptar als temps

aquesta "pràctica" —que modifica el costum o dret consuetudinari— ho fan

sense problemes. Per exemple, la Llei Electoral de 1832 —per a adaptar-se

als nous municipis i sectors industrials—, o fins i tot la reforma de la Cambra

dels Lords que va fer l’actual primer ministre, Toni Blair, reduint

sensiblement els escons parlamentaris de caràcter hereditari. I no ha passat

res.

c) Finalment, i per no allargar més aquesta reflexió, podríem recordar en

aquest saló l’exemple de la Guàrdia Civil. Un cos creat el 1844 per

salvaguardar bàsicament les propietats dels propietaris —en principi, per

tant, era un cos "conservador" del sistema social— ha sabut adaptar-se als

temps i diversificar la seua actuació i projecció social en els diferents règims

polítics pels quals ha passat aquest país. Darrerament, han acceptat la

plena integració de les dones, amb totes les funcions que li puguen

correspondre segons el servei. I no ha passat res.

9. I acabem amb dues conclusions:

a) Primera. Malgrat que potser la forma de portar al Ple la moció per part de

Fonèvol no ha estat la millor possible, donarem suport en principi a la moció

per tractar-se, com hem dit, de la defensa dels drets incontestables d’unes

ciutadanes a tenir la consideració d’iguals en drets a tots els nivells. Però

volem fer una observació/suggeriment i una petita esmena en les propostes

de resolució.

d’acord, en la qual es diu : "Que l’Ajuntament d’Alcoi adopte mesures per

a modificar els actual patrons socioculturals de conducta assignats en

funció del gènere, amb la finalitat d’eliminar progressivament i de forma

gradual els prejudicis, els usos i els costums basats en fets històrics, en la

idea d’inferioritat o en funcions estereotipades de dones i hòmens

contràries al principi constitucional d’igualtat". Suggerim canviar "fets

històrics" per "tradició" perquè molts costums que es denuncien no estan

basats en "fets històrics". Queda més assenyat i discret, al nostre parer.

Però no insistim.

l’Ajuntament—, ja que en la nostra opinió no queda clar i diàfan quina

cosa es pretén acordar, si es pretén que l’Ajuntament no comence a

consignar una partida o que no continue consignant-ne una que ja es

consigna. Per això, proposem una esmena senzilla però que aclarisca

l’objectiu de la proposta d’acord, és a saber: "Que l’Ajuntament d’Alcoi

considere la procedència de continuar consignant...", o fins i tot

"reconsidere...". El que semble més adient als proponents."

Com s’acabat el temps de la intervenció, el Sr. Blay deixa la segona

conclusió per a la seua pròxima intervenció.

Sra.Blanquer: "És cert que encara hui les dones sofrim situacions de

desigualtat i discriminació evidents en el treball, en la família, en la vida

política i cultural, en definitiva en tots els àmbits de la societat. Malgrat els

avanços aconseguits, la realitat que ens envolta així ens ho demostra.

El partit socialista està compromès davant la ciutadania a treballar per la

igualtat entre homes i dones amb la finalitat d’acabar amb aquest tipus de

discriminació.

No hi ha excuses per a que no es garanteixen la igualtat de drets, no

existeix cap argument que justifique els fets i actituds contraris al principi

constitucional d’igualtat.

Per tant, que ningú tinga dubte, el PSOE està a favor de la incorporació de

la dona en tots els àmbits de la societat i també en el de la festa.

Per aconseguir l’objectiu últim de la incorporació de la dona en un món en el

que la tradició li ha impedit la seva participació en peu d’igualtat, la

sensibilització social, la conscienciació i el diàleg son fonamentals. Pel camí

de la confrontació sòls trobarem postures intransigents que no ens portaran

a cap lloc.

Per tant coincidim, com no podia ser d’altra manera, en la defensa del dret a

participar en la festa sense cap tipus de discriminació però no en les formes

en les que aquesta moció es porta al plenari, ja que imposar un debat en els

termes que es planteja no suposa cap avanç en la resolució del conflicte.

Ens trobem davant d’una moció de la que hem tingut coneixement una

vegada que ja estava presentada, una moció tancada amb un únic partit i

en la que no se’ns ha donat la possibilitat de presentar suggeriments en

forma d’esmenes que faciliten el diàleg.

Des del partit socialista no podem obviar que des de que es va pronunciar el

Síndic de Greuges s’ha produït un canvi en la Presidència de l’ASJ i la

constatació d’un treball de reforma de la reglamentació de la associació, un

canvi que obri nous camins dirigits a la integració de la dona en la festa. Per

tant, tenim la obligació institucional de donar-li un vot de confiança.

El nou president ha mostrat una bona predisposició a resoldre problemes i

aquest potser un bon punt de partida.

El PSOE vol unir esforços i sumar voluntats, i per tant, no podem compartir

la literalitat de la moció presentada. La Festa es la màxima expressió de

l’essència d’un poble i hem de contribuir a que tots els alcoians i alcoianes

pugam gaudir d’ella.

No es tracta de vèncer sinó de convèncer.

L’aprovació de la moció en els termes que es presenta no ajuda a la

consecució de la plena integració de la dona sinó a la radicalització i

estancament de les postures enfrontades.

Es per aquest motiu, que amb l’objectiu últim de contribuir a aconseguir un

pronunciament unànime d’aquest plenari a favor de treballar per a

aconseguir la participació efectiva en la festa de tots i totes els alcoians i

alcoianes, el PSOE presenta al Ple la següent esmena a la totalitat:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Davant el debat suscitat en la societat alcoiana amb motiu de la resolució

del Sindic de Greuges en el que es recomana el pronunciament del Ple de

l’Ajuntament d’Alcoi sobre la integració progressiva de la dona en la festa, el

Grup municipal socialista presenta al Ple de l’Ajuntament d’Alcoi la següent:

PROPOSTA D’ACORD:

1- Que l’Ajuntament d’Alcoi, a través de la comissió d’activitats

ciutadanes, elabore un pla que promoga accions i mesures que

contribueixquen a l’efectiva integració de la dona en tots els aspectes

de la societat, inclòs en el de la festa, amb la finalitat d’evitar la seva

discriminació, d’acord amb els termes que planteja la recomanació del

Síndic de Greuges.

2- Que l’Ajuntament d’Alcoi demane a l’Associació de Sant Jordi que

continue treballant en fòrmules de participació en la festa que

permitisquen adaptar-la a les inquietuts i demandes de la societat

alcoiana, garantint, entre d’altres, el dret irrenunciable de tots els

alcoians i alcoianes a participar en la nostra festa sense cap tipus de

discriminació."

Sr.Santacreu: dice que en vez de divagar tanto va a ser más concreto. Este

Ayuntamiento facilita la integración progresiva de la mujer en la fiesta sin

olvidar el trabajo de la Asociación de San Jorge que está trabajando en este

asunto. Este Gobierno Municipal va a seguir dejar trabajando al mundo de

la fiesta de una forma libre. No está a favor de la moción.

Sr.Torró: lamenta que estiguem discutint d’aquests temes en el segle XXI

quan han canviat tantes coses i encara es produeixen fets que no haurien

de produir-se. Es tracta d’una qüestió de dicriminació. A Alcoi es produeix

discriminació en la participació de persones en la festa que vulguen fer-ho, i

no ho poden fer per discriminació, no hi participen en condicions d’igualtat

per la seua condició de dona. Aquest és el problema que hui es discuteix,

perquè davant de la passivitat dels poders públics han hagut de recórrer al

Síndic de Greuges. L’Ajuntament no pot inhibir-se en aquest problema

perquè el Síndic de Greuges fa una sèrie de recomanacions a l’Ajuntament.

Ací discutim estrictament açò: l’Ajuntament pensa atendre les

recomanacions del Sindic de Greuges? Hi ha drets conculcats a nivell

individual; a partir d’aquest fet s’hi ha de buscar solució. Dóna suport a la

moció.

Sr. Blay: l’esmena a la totalitat del PSOE no millora substancialment el

contingut de la moció, on estan contingudes les recomanacions del Sindic

de Greuges i són drets incontestables; les seues propostes són moderades,

raonables i conciliadores- Apel·la al sentit comú.

"b) I segona. Recomanem i defensem, per altra banda, que, una vegada

reconeguts i acceptats els drets incontestables, les solucions concretes que

s’hagen d’adoptar (esquadres, vestits, etc.) es facen per consens i per la via

del diàleg. No creem que el tema meresca produir una "fractura social" que

no desitja ningú o una crispació clarament innecessària. Al contrari,

desitgem que el problema és resolga de la manera menys problemàtica

possible i la Festa es convestisca en factor de germanor i motiu d’orgull i

alegria per a tots els ciutadans i les ciutadanes del nostre poble. En aquest

sentit, pensem que les propostes que Fonèvol sotmet al dictamen de

l’Ajuntament són moderades i en gran part conciliadores perquè no s’exigeix

cap compromís concret, sinó solament "que l’Ajuntament considere...,

propicie..." Per això, des d’ací apel·lem al sentit comú i a la generositat de

tots per tal de dur a bon port un tema delicat com el que ens ocupa. Hem de

votar el més just i el que és de dret, les recomanacions del Sindic de

Greuges."

Sra. Blanquer: L’exposició de motius de la moció es basa en suposicions i

no poden acceptar-la en la seua totalitat. L’esmena a la totalitat que ha

presentat afig aspectes que no estaven continguts en la moció; l’esmena

assumeix la integració progressiva de la dona i que tots els alcoians puguen

gaudir de la festa; és una esmena integradora i adaptada a les noves

societats. També hi ha molts hòmens que estan discriminats en la festa i

també se’ls ha de tindre en compte. No és problema només de la dona, és

problema de tots. La proposta que presenta és integradora, es basa en les

recomanacions del Sindic de Greges i pot ser assumida per tota la

corporació.

Sr.Santacreu: desde la Asociación de San Jorge hay un firme compromiso

de trabajar y abordar este compromiso, el Ayuntamiento apoya el esfuerzo

de la Asociación de San Jorge pues ya está trabajando en ello.

Sr. Torró: la fractura social està ja ací. El Grup Entesa tenia la intenció de

presentar una moció sobre aquest tema. Es van posar en contacte amb

Fonèvol i, en saber que estaven també preparant-la, no van presentar res.

Ara li dóna suport ja que la part resolutiva reflecteix les recomanacions del

Sindic de Greuges. Aquesta és la responsabilitat del Grup en aquest tema

que tracta sobre drets individuals. La recomanació del Sindic de Greuges es

pensa atendre? L’Associació Fonèvol demana que la votació siga nominal i

l’Entesa atén la petició i també ho demana.

Sr. Alcalde: cada uno es responsable políticamente de su

postura politica, se va a votar como siempre, los del

PP, como demócratas, siempre votan individualmente.

Sra.Secretaria: si se pide la votación nominal

individual debe haber un acuerdo del Pleno en este

sentido.

Sr. Alcalde: aunque es rizar el rizo porque vamos a

votar como siempre, se somete a la consideración de la

Corporación la votación nominal.

Sometida a la Corporación la propuesta sobre la votación

nominal de la moción, por unanimidad de todos sus

miembros, se acuerda que la votación se realice de forma

nominal.

Sr.Alcalde: sí a la integración progresiva de la mujer

en la fiesta, sí al consenso, si a la labor de la

Asociación de San Jorge. No al inmovilismo, no a que se

politice la fiesta, no a que se instrumentalice la

fiesta. La fiesta es algo muy complejo porque atiende a

las emociones, la fiesta evoluciona sin parar, la

Asociación de San Jorge y el Ayuntamiento se implican en

ese trabajo. Apoyo total a la Asociación de San Jorge y

apoyo al buen trabajo dels Primers Trons. ¿Quiere

alguien que le quitemos la subvención a la Asociación de

San Jorge? Su Grupo dice que no. Si tiene alguien que ir

a los tribunales que lo haga. Sobre el problema de la

fiesta nadie tiene la solución, las cosas son como son.

Comentaba el Sr.Torró que son cobardes ante la fiesta,

el Gobierno Municipal es responsable político ante la

fiesta, cobarde políticamente es el que intenta

manipular y politizar la fiesta. Su Grupo no lo hará

jamás. Al final hay un transfondo político en el tema de

la fiesta, es un error, el sentimiento por la fiesta no

alcoyanos, y en palabras como germanor, idiosincrasia i

vixca Sant Jordi, bendito el día que dejemos de hablar

de la fiesta y que disfrutemos de la fiesta y nos

dediquemos a trabajar por el futuro de la ciudad. El

Gobierno Municipal está abierto al diálogo, al consenso

y a propiciar la integración de la mujer en la fiesta

mediante una acción activa y sin crispaciones. Creía que

esta moción por buena fe se iba a retirar como un gesto

hacia el mundo de la fiesta, hay un cambio en la

presidencia de la Asociación de San Jorge y se está

intentando trabajar para dar solución, hoy se ha perdido

una gran oportunidad para dar la oportunidad al mundo de

la fiesta que lo merece. Da gracias a la Providencia, a

Sant Jordi y a la política por permitirle servir y

ayudar a una institución como la Asociación de San

Jorge.

Es passa a votar l’esmena del Bloc, que queda rebutjada en votar a favor

els regidors dels grups Entesa i Bloc, abstenir-se els del PSOE i votar en

contra els del PP.

Es passa a votar l’esmena del PSOE, que queda rebutjada en votar a favor

els regidors del grup del PSOE, abstenir-se el del Bloc i votar en contra els

del PP i Entesa.

Es passa a votar nominalment la moció presentada per l’Associació

Fonèvol:

Francesc Xavier Agulló Payá……Sí

María Dolores Alba Mullor……….No

Pablo Andrés Bernabeu Soler…..Abstenció

Patricia Blanquer Alcaraz………..Abstenció

Francesc Xavier Blay Meseguer..Sí

Santiago Jorge Botella Sancho…No

Francisco Javier Castañer Mollá..No

Carles Esteve Ferrer……………..Abstenció

María Amparo Ferrando Sendra..No

Amélia García Calatayud………...Sí

Lucia Granados Alós……………..No

María Teresa Marco Sempere…..Abstenció

Trinidad María Miró Mira…………No

Rafael Jorge Miró Pascual……….No

Ignacio Palmer Gonzalez…………No

Fernando Pastor Lloréns……..…..No

Zulima Pérez Seguí…………….....Abstenció

Mario Antonio Pons Botella………No

María Aranzazu Revert Romá……No

Carles Samper Sanchez………….Abstención

Mario Santacrteu Mira…………….No

Rebeca Lirios soler Cejudo………Abstenció

Lluis Torró Gil……………………...Sí

Amando Vilaplana Gironés……….Abstenció

Jorge Sedano Delgado……………No

Amb tretze vots en contra, quatre a favor i vuit

abstencions, es rebutja la moció presentada.